“Seguint la línia”

Tornant fresca i renovada de les vacances d’estiu, he començat a dibuixar sense parar, d’una forma més solta i molt diferent al que solc fer. Vaja, que m’he deixat anar i després de vàries proves amb el pinzell d’aigua, he acabat fent punts de llibre. Estic molt contenta, no només perquè m’ho estic passant genial sinó que m’encanten els resultats!

La idea era fer un dibuix seguint una sola línia i sense aixecar el rotring. A veure si així sense detallar tant (sóc molt perfeccionista) era capaç de captar la idea del que dibuixava… I sí! Afegeixo alguns tocs de color i llestos. Els llocs són vells coneguts.

N’aniré fent, a veure què us semblen!

CCI28092017_11   CCI28092017     CCI28092017_6     CCI28092017_4CCI28092017_5CCI15092017CCI28092017_8

 

Núria Batllori

Anuncis

Dibuixos d’estiu

Avui és el dia d’escanejar els dibuixets que he anat fent aquest mes de Juliol. Degut a la calor que ha fet, no he estat gaire estona dibuixant al carrer així que he fet dibuixos ràpids amb rotring i donant color amb aquarel·la.

Són dibuixos petits fets a la llibreta que em van regalar els Sketchers a la trobada de Breda. Em va genial! La porto a per tot i quan em ve de gust trec les aquarel·les i amb un moment tinc un sketch fet.

Podreu veure que n’hi ha prous del Port de la Selva. I és que de ben petita que hi he passat els estius. És un poble que m’estimo moltíssim!

Aquí us en mostraré uns quants:

CCI10082017_6

Barques del al Port de la Selva

 

CCI10082017_8

Cap de Creus
(Aquest dibuix té més gràcia si mireu el meu Instagram @tincpaperillapis on es veu com encaixa amb el paisatge)

 

CCI10082017_12

La Giralda de Sevilla

 

Fins aviat!

 

Núria Batllori

La Plaça de les Castanyes – 1r A3!

Girona i els seus 1001 racons. Tenia ganes de fer alguna cosa diferent, un dibuix treballat, tornant als meus inicis amb el carbonet i amb alguna cosa especial. I així que vaig proposar-me un repte: dibuixar en un A3 (29×40) per primer cop!

La idea ve d’una fotografia del Flickr molt bonica de Girona, concretament de la Plaça de les Castanyes la qual barreja arquitectura, Girona i persones. Era justament el que buscava.

M’ha portat temps, però estic molt i molt contenta del resultat. Gairebé no he utilitzat el difuminador, ja que m’interessava que es veiés la textura del paper, així que només hi he fet algun toc per ressaltar foscos. Per dimensions, no l’he pogut escanejar.

Espero que us agradi!

Núria Batllori

Les voltes de la Plaça del Vi

I com m’agrada pintar amb cafè! Aquest cop sota les voltes de la Plaça del Vi de Girona.
Aquesta vegada no vaig dibuixar in-situ com en d’altres, sinó que la idea ve d’una fotografia que vaig trobar al Flickr.

Com podeu veure, el cafè va molt bé per simular les pedres dels edificis, té uns tons interessants per poder potenciar contrastos. Seria bo utilitzar un paper d’aquarel·la, sinó queden arrugues (com es pot veure)

Mesures d’A4

Núria Batllori

Els Banys Àrabs

Mai havia trobat el moment de dibuixar els Banys Àrabs de Girona, la cúpula del Apodyterium i ho vaig fer el passat dissabte al matí. Vaig asseure’m a l’entrada del passeig arqueològic i entre les riuades de turistes vaig començar a experimentar amb els nous materials.

Com ja he explicat a altres entrades, el que més m’agrada del dibuix és el carbonet, dibuixo foscos. Ara, la cartolina de colors (vaig trobar un bloc molt xulo al Tiger amb unes 40 cartolines de coloraines per 3€) em dóna la possibilitat de dibuixar també els clars amb el carbonet blanc. Primer vaig fer l’esbós a llapis, vaig continuar amb els foscos i finalment vaig donar els tocs de llum amb el nou carbonet blanc.

Em va encantar el resultat! Crec que passaré més matins de dissabte experimentant amb el nou bloc.

Carbonet ràpid de 21×21.

Els Sants Metges

Tot passant per la plana de Campdorà, des del Pont Major fins a Celrà, veiem el perfil de la muntanya de Sant Julià amb el castell i l’ermita dels Sants Metges. I és que aquests bons dies del mes de Març acompanyaven a fer petites escapades amb paper i llapis a sobre.

L’ermita dels sants metges era la vella capella del castell datada al segle IX que ha estat restaurada amb els anys. Devia tenir uns 9 anys l’últim cop que vaig pujar a la muntanya de Sant Julià i no me’n recordava de l’espectacular panoràmica que hi havia. Es pot pujar fins a les finestres del campanar o contemplar les vistes des d’una mena de terrassa. També es pot visitar el poblat Ibèric seguint el recorregut amb els plafons informatius.
És una llàstima que tot el castell i voltants estiguin tancats i barrats pel seu nou ús com a hotel de luxe (me n’han de sobrar molts per pagar 1000€/nit). És una llàstima que no podem visitar un bé cultural d’interès nacional al costat de casa.

I seguint amb la línia dels dibuixos ràpids inspirada amb els Sketchers i les proves amb l’aquarel·la, vaig fer un petit esbós de l’ermita (20×14).

El pròxim serà amb carbonet (el trobo a faltar!).

Núria Batllori

Les pesqueres de l’estany

Per mi, l’element arquitectònic més destacat de Banyoles són les pesqueres de l’estany. I és que sempre m’han cridat molt l’atenció aquestes casetes, totes diferents, al voltant de l’estany. No en sé gaire de la  història que s’amaga darrera de cada una. Només sé que una és el punt d’informació, que n’hi ha moltes de particulars i que la que he dibuixat es diu Marimon.

Doncs bé, segueixo fent proves amb el color, aquesta vegada he fet (per primer cop!) reflexes a l’aigua amb aquarel·la. N’estic força satisfeta, sobretot per la rapidesa que estic guanyant amb el dibuix.

Primerament, he fet el dibuix a l’estany in situ amb rotring. A casa, he pintat totes les zones amb aigua i després hi ha tirat el color. D’aquesta manera he aconseguit barreges no perfectes però sí que interessants, com per exemple els arbres del fons, el cel, o part dels reflexes. Per acabar i fer els reflexes més definits, he acabat pintant alguns punts blancs a l’aigua per destacar l’efecte mirall de l’estany amb la pesquera.

Aquest darrer dibuix té les mides d’un A4 i l’he fet (per fi!) amb un paper especial per aquarel·la.

No puc marxar sense destacar que el que m’agrada més del dibuix són els Pirineus nevats al fons. Quines vistes que tenia des d’aquell banc vora l’estany, oi?

Fins aviat!
Núria Batllori